Des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va fallar ara fa dos anys en contra de l’acord segellat per a la transferència de dades de ciutadans europeus als Estats Units negociat per la Comissió Europea amb Washington el 2016, conegut com a Privacy Shield o Escut de privadesa, en concloure que no garanteix el nivell de protecció de les dades que exigeixen les regles de la Unió Europea, ens hem trobat en una situació d’incertesa, o d’inseguretat jurídica, que tot just comença a esclatar a alguns països europeus. I si això passa, pot ser que ben aviat ens trobem situacions similars a l’Estat espanyol.

    Tornem a tenir d’actualitat un afer de privadesa. O d’invasió de la privacitat, per ser més concrets, fins al punt de fer exposició pública i massiva d’un vídeo personal. Només cal afegir que inclou contingut sexual i que la persona és popular per fer el tema més viral. Majoritàriament, a les xarxes socials, se n’ha fet broma o escarni, però també hi ha qui ha posat el seny necessari per advertir que el greu de la qüestió és que algú ha fet difusió pública d’un contingut privat sense consentiment dels afectats, i això és susceptible de delicte.

    Ara podria semblar que entrarem a valorar altres temes d’actualitat, més relacionats a l’esport i les frustracions i futurs desitjos d’alguns equips. En sentim a parlar cada dia d’altes, baixes, nous contractes i possibles renovacions… però no és ben bé això el que ens toca tractar. Sí té a veure amb contractes, però amb els dels encarregats de tractaments de dades.

    És molt possible que sigui per la consciència més gran dels nostres drets sobre privadesa i dades personals, encara que segurament també té a veure amb l’augment de les situacions susceptibles de provocar una reclamació. La veritat és que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat la seva Memòria anual i resulta que el 2021 s’han presentat davant de l’Agència 13.905 reclamacions, un augment d’un 35% respecte del 2020. Aquesta xifra puja a les 14.571 incloent-hi els casos transfronterers, els casos en què l’Agència actua per iniciativa pròpia i les fallides de seguretat traslladades a inspecció.

    Fa vint anys que la Unió Europea va aprovar la directiva sobre comerç electrònic que tenim vigent. Si en vint anys han canviat coses en qualsevol situació de la vida, què podem dir de l’àmbit d’Internet? Mirem enrere i intentem recordar com era la venda online fa dues dècades? Si la prioritat llavors era que la connexió a internet arribès a les llars i que ho fes amb certa velocitat -parlem de Kb o algun Mb-, com podem donar per fet, els serveis digitals estaven en la prehistòria.

    Què podem esperar durant aquest nou any 2022 en termes de privacitat i protecció de dades? Segurament, qualsevol cosa menys immobilisme. Potser va ser una sensació, falsa, que després de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades europeu la cosa tindria una tendència a l’estabilitat. Que un cop assolit aquest punt de legislació europea compartida tot seria qüestió d’anar assolint els nivells d’implementació requerits i que durant un bon temps el viatge seria tranquil.
    No es pot afirmar que seguim en aquella voràgine dels dies d’aterratge al nou reglament, però calmat, el sector de la privacitat, la seguretat de la informació i la protecció de les dades de caràcter personals, no ho és de calmat. I el que s’albira al 2022 no és excepció.

    Ja és a la venda el número 142

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu