Era previsible. Feia mesos que se’n parlava del passaport Covid. I l’únic que faltava era començar a fer-ho obligatori per restringir certs moviments a qui no el té disponible. Mesos enrere la motivació pel seu ús era assegurar certa mobilitat de les persones per Europa, una aposta per salvar l’estiu turístic. Però era poc més que un tràmit fronterer. De mica en mica diversos països van començar a exigir-lo per accedir a certs espais. Ara, ja tenim a casa l’obligatorietat de mostrar-lo en l’oci nocturn, gimnasos, bars i restaurants. Ens estem acostumant, però no fa tant, exhibir aquest full amb dades sobre el nostre estat de salut en hagués despertat incomoditat, si més no.

    De vegades, pot semblar que algunes recomanacions són pesades, repetitives i innecessàries. Perquè, és clar, ja ho sabem, estem previnguts i, a més, a nosaltres no ens ha de passar. La realitat, però, és molt tossuda. I als qui ens passem bona part de la nostra activitat professional advertint tot allò, ens acaba donant la raó amb el temps.

    Hi ha temes que agafen embranzida dins l’agenda d’actualitat i sembla que ningú puguis sortir-se’n si no s’hi suma a l’onada de l’última tendència. En alguns casos són modes absolutament passatgeres, però d’altres arriben irremeiablement per quedar-s’hi. Ens agradi o no. Un d’ells, bé podria ser l’ús de sistemes de reconeixement facial.

    Ara ja fa molts mesos que anem amb la mascareta posada i la cosa s’està fent realment llarga. Sembla que ja serà per poc temps, almenys per estar a l’exterior. Tanmateix, val a dir que amb aquest “obligat” complement quotidià la ciutadania s’ha comportat molt bé. Després de tant temps, la consciència encara guanya el cansament i majoritàriament tothom la porta posada. Sempre hi ha algun despistat, voluntari o no, que no ho fa. Després estan les persones que, per la seva situació personal, no cal que la portin perquè els hi pot fer més mal que servei.

    Ja fa un temps que va començar el debat sobre si calia algun tipus d’acreditació sanitària per permetre que les persones vacunades poguessin tenir una altre tipus de consideració, quant a mobilitat, enmig de la situació de pandèmia que vivim. Si no són un risc per a la salut dels altres, teòricament, per què han d’estar subjectes a limitacions comunes?
    Tampoc cal enganyar-se, aquest gest per afavorir la circulació de les persones no és únicament per garantir la llibertat de moviments, un dret fonamental, sinó un intent per afavorir certa reactivació econòmica d’un sector estratègic com és el turístic. Si alguna cosa ha demostrat aquesta crisi del coronavirus, ha estat la dramàtica dependència del turisme i de l’arribada de milions de passatgers al país, per tant, qualsevol cosa que pugui fomentar el retorn de turistes té sempre un suport majoritari de la societat.

    Ja és a la venda el número 142

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu