En aquest article tractaré un nou concepte econòmic empresarial que, en la meva opinió, està guanyant terreny. Es tracta de la economia empresarial col·laborativa de proximitat.
Venim i estem instaurats en un món d’incerteses:  primer el col·lapse econòmic per la pandèmia el 2020, agreujat per la crisi del transport mundial degut a l’accident del vaixell de càrrega al Canal de Suez i, de retruc, la paràlisi del port xines de Shanghai que va col·lapsar el transport mundial de mercaderies. Després la guerra d’Ucraïna, encara en una difícil situació,  el conflicte Israel-Palestina i ara, l’amenaça al transport marítim pels atacs amb drons al Mar Roig per part dels hutis.

Tot això afecta a la producció de moltes de les nostres empreses per la manca de components i matèries primeres, donat que aquests es fabriquen a milers de kilòmetres de nosaltres, com ja va passar.
A més, com no pot ser d’una altre manera, també vàrem patir la pujada dels preus de l’energia que encara no s’ha solucionat.
Per aquest motiu, l’economia empresarial col·laborativa de proximitat té tot el sentit.
En la meva opinió, el punt clau d’aquesta millora passà perquè tots nosaltres fem l’esforç de saber que fan les empreses situades al mateix polígon, municipi i comarca que nosaltres.
En aquest punt i per aconseguir-ho, les associacions empresarials són cabdals, donat que allà és on podem tenir clar quina és l’activitat de les empreses associades i fer que entre elles sorgeixin acords estratègics.
La FEGP, Federació Empresarial del Gran Penedès, que agrupa gairebé mil associats, entre autònoms, petites, mitjanes i grans empreses de la nostra vegueria, és un exemple en aquest sentit, apostant decididament des de fa uns anys per la interlocució entre els seus socis.
En definitiva, el concepte de economia empresarial col·laborativa de proximitat ens permet treballar amb empreses veïnes amb un objectiu comú com és el d’arribar més lluny.