La definició de jubilar és eximir del servei algú per raó d’edat o d’impossibilitat. 
L’edat de jubilació estava fixada als 65 anys i ara s’ha ampliat fins els 67. Aquest número es converteix en el gran prejudici que no només condiciona empreses, sindicats i societat, sinó a nosaltres mateixos, que ens anem veient grans a mida que ens apropem a aquesta edat i actuem en consonància.

Davant d’això, ens podem resignar dient que així està establert o podem fer quelcom si es que encara estem motivats per continuar actius, atès que l’esperança de vida saludable actual és de 74 anys.

El fet és que som joves durant més anys.

Només amb la curiositat i les ganes de renovació podem seguir actius professionalment.

Aleshores, és fonamental que a les empreses hi hagi diversitat, no només de gènere, sinó generacional i que es tingui en compte la vàlua professional de les persones i no tan sols la seva edat.

El talent sènior es un valor a tenir en compte a l’hora de prendre decisions empresarials de qui marxa o qui es queda a l’empresa, i no, només per una qüestió de costos. Tenir en compte només aquest criteri empobreix la pròpia empresa.

Contradictòriament és produeix el fet que cada dia té més rellevància la figura de l’Assessor sènior a les empreses. Els fan fora de l’organització empresarial i, a continuació, els contracten per participar als comitès executius, on es prenen les decisions estratègiques, aportant-hi els seus coneixements, atesa  l’experiència i sapiència moltes vegades transversals que té en àmbits financers, organitzatius i relacionals amb proveïdors i/o clients però sense formar part de la plantilla.

En definitiva, com deia el premi Nobel de Medicina Ramón i Cajal “no ens han de preocupar les arrugues del rostre sinó les del cervell”.