En els propers deu anys els experts auguren una època de canvis profunds. Es parla de “la gran transformació planetària”, que abasta, a nivell socioeconòmic, les conseqüències que se’n derivaran de l’acceleració del canvi climàtic i, a nivell politico-empresarial, una nova economia que substituirà la predicció per la reacció, fruit de les turbulències i inestabilitats de conviure en entorns volàtils, complexos, incerts i ambigus.
Aquestes disrupcions tenen en comú no només la intensitat i l’acceleració dels canvis, sinó l’altíssim grau d’interconnexió existent entre elles. Per tal de limitar l’escalfament global, haurem de fer-ne un ús diferent dels recursos i les tècniques actuals per tal d’afavorir un altre model econòmic i de creixement. El repte serà aconseguir mantenir un creixement econòmic sostingut que vagi acompanyat d’un decreixement del consum de recursos i de les pressions ambientals que se’n deriven producte de la contaminació o la proliferació dels residus.
El canvi de model econòmic de ben segur que vindrà acompanyat d’un canvi tecnològic, social i energètic. A nivell de país ens calen inversions en les tecnologies d’energies renovables. Cal fer una aposta ferma per convertir-se en el major productor d’energies sostenibles: panells solars, generadors eòlics, etc.
La quarta revolució industrial ens portarà a una era d’innovació ràpida, que maximitzarà el potencial humà aportant noves habilitats físiques i cognitives en les persones, transformant els sistemes de salut, transport, comunicació, producció, distribució i energia. La nova xarxa 5G incidirà en la productivitat de les economies amb molta més força que les tecnologies anteriors.
Penso fermament que aquest nou entorn disruptiu obre una finestra d’oportunitats per a aquells territoris que siguin capaços de preparar-se a fons, d’assentar les bases que demanda aquest canvi de paradigma que aportarà la nova economia.
Aquest nou entorn disruptiu obre una finestra d’oportunitats per A aquells territoris que siguin capaços
de preparar-se a fons
En aquest context, la necessitat de cooperació publico-privada és un factor important, tot i que sovint es mostra insuficient, per donar respostes innovadores. Perquè realment ho sigui en una societat complexa i amb necessitat d’innovació, el model de cooperació ha de ser flexible i ampli per tal d’incloure diversos col·lectius de la societat civil. Les estratègies de desenvolupament local emergiran mitjançant la interacció entre agents amb recursos i experiència que cooperin, de la mà d’un lideratge creatiu, compartit i generós, per assolir objectius que no seran necessàriament idèntics però que arribaran a ser complementaris en el temps.
L’activitat productiva, atenta a les noves tendències de consum, està replantejant les seves estratègies i respon a una nova demanda que, a banda de valorar la producció ecològica i de proximitat, incorpora pràctiques corporatives responsables. Aquests canvis en els valors de la població, que també es manifesten en models productius avantguardistes, indiquen que s’obre un nou àmbit de possibilitats per a la producció econòmica arrelada al territori i respectuosa amb ell.
Els ens locals tenen un posicionament privilegiat com a facilitadors i catalitzadors d’aquesta nova dinàmica de desenvolupament econòmic si mostren una ferma voluntat per sumar a la capacitat institucional, la cultura empresarial i la participació ciutadana.
