En articles anteriors s’ha posat de manifest que les marques, patents, dissenys i altres drets de Propietat Industrial són “creacions” que no es poden tocar, però que es tracten com autèntics drets de propietat, és a dir, es poden comprar, vendre, heretar, llicenciar o hipotecar com qualsevol altre bé físic (pis, terreny, cotxe). En definitiva són tractats com actius intangibles dins de la comptabilitat de l’empresa ja que són avaluables econòmicament i aporten valor afegit.
“Una Marca Registrada és un títol de Propietat Industrial que atorga al titular el dret a fer servir en exclusiva el signe protegit, per a uns productes i/o serveis per als quals s’ha registrat”. Aquesta definició és assimilable a les patents i dissenys industrials però: qui pot ser titular? La veritat és que pot ser una persona física o jurídica, sempre i quan tingui un interès legítim per fer-ho, és a dir, que sigui un representant autoritzat o aquell que estigui complint una obligació legal o contractual.
Aquest punt és important perquè al titular del dret se li atorguen una sèrie de deures, com el manteniment, però també uns privilegis exclusius, com el monopoli d’explotació, és a dir, té la capacitat de concedir Llicències o cedir aquest dret.
Al llarg d’aquest anys m’he adonat que no es reflexiona prou i no es dóna importància a qui es denomina com a titular dels drets de propietat industrial que puguin sorgir, com és per exemple una marca. Trobes empreses formades per diferents socis on el titular és només un d’ells o marques a nom d’una persona física que ja ha mort.
Cada vegada és més freqüent que es publiquin notícies relacionades sobre registres de marques realitzades per persones físiques o jurídiques que no estaven legitimades, com el cas de les marques de Frida Kahlo, on hi ha una batalla legal oberta entre els seus hereus i l’empresa Frida Kahlo Corporation, creada per a gestionar els drets de propietat industrial.
Per això és important decidir des del principi a qui correspon ser el titular d’aquests drets perquè serà el que tindrà el poder per a decidir com realitzar la explotació, anant sempre alineat amb l’estratègia comercial i de producció de l’empresa.
