El tema no és estrictament una qüestió de dades personals, però gairebé sempre acaba en aquest terreny de joc. Parlem de la seguretat de la informació. Podria semblar que les millores constants quant a tecnologia i la presa de consciència cada cop més generalitzada haurien d’ajudar a reduir notablement tant el risc de les fugues d’informació com la gravetat d’aquestes. Evolucionem, suposadament. La realitat als mitjans però, diu una altra cosa, ja no hi ha setmana, per no dir dia, que no llegim alguna cosa sobre informació robada, comptes personals al descobert o contrasenyes piratejades.

Dins l’àmbit de la protecció de dades, la seguretat és un espai cabdal. No és només el fet de fer un tractament adient, sinó també assegurar la integritat i privacitat d’aquestes. Per això, per bé i per mal, els professionals de la protecció de dades ens trobem diàriament amb aquesta delicada partida a sobre la taula. Sovint es comença parlant de la seguretat de les dades de caràcter personal i s’acaba avaluant la situació de la integritat de la informació de l’empresa, perquè ens agradi o no, en siguem conscients o no, tenim tanta informació del nostre negoci en mans de la tecnologia, que atès que aquesta no és infal·lible ni invulnerable, estem constantment en risc.
És difícil de gestionar, tot plegat. De vegades no és responsabilitat nostra, però les conseqüències poden ser igualment desoladores. Perquè mai ningú està lliure de ser víctima de la ciberdelinqüència, la principal raó de ser de les fugues i pèrdues massives d’informació. Aquests dies passats, per exemple, hem sabut de dos grans forats. D’una banda, s’ha fet pública una bretxa que acumulava 2.000 bases de dades que contenien adreces de correu i contrasenyes hackejades. Eren fitxers que han estat a disposició dels usuaris amb 773 milions de comptes de correu i 23 milions de contrasenyes, de les quals mínim 140 milions d’adreces i més de 10 milions dels passwords eren recents, nous en el mercat pirata.
L’altra fuga ha vingut de la mà d’un dels fenòmens mediàtics més importants dels darrers anys, el joc Fortnite. Hem sabut que se n’han descobert tres noves vulnerabilitats en el registre de comptes del videojoc que han deixat exposades les dades personals i de targetes de crèdit dels jugadors.
Cada setmana ens trobem exemples i no serà perquè cada cop no estem més alerta. Què hem de fer doncs? Com que aïllar-se de la tecnologia no és una solució avui dia, només queda ser molt curós, ja sigui quan ens toca ser guardians de la informació o bé quan cedim les nostres dades a un tercer, sigui una empresa del poble veí o el videojoc de moda. És important limitar els riscos en cas d’accident, perquè el risc zero no existeix i perquè ja sabem, també, quan toca dir no a la cessió de dades indiscriminada per a tot i per a tothom.