Quin tipus d’empresa és una empresa familiar? 
    Hi ha diferents tipus d’empresa familiar. Una classificació molt útil és la d’empresa de treball, direcció i govern. A les primeres tots els membres de la família que ho desitgin estan convidats a incorporar-se a llocs adequats a les seves capacitats. A les de direcció, la família té limitada la seva presència a llocs de direcció. A les de govern, la família propietària decideix que la direcció del dia a dia del negoci estigui en mans externes, i limitar-se al govern de l’empresa; és a dir a decidir quina és l’estratègia i qui l’executa.

    Què és una empresa familiar?
    No existeix una definició única d’empresa familiar. Hi ha definicions que exigeixen que més del 50% del capital estigui en mans d’una família. A efectes tributaris el percentatge és del 5% a títol individual o del 20% com a grup familiar fins el segon grau (germans), entre d’altres requisits. Però la definició més encertada és la d’empresa en la qual una família té la capacitat de decidir l’estratègia, i la voluntat de continuar fent-ho.

    “Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa” va dir Don Quixot a Sanxo Panza. “Caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar” va dir Antonio Machado. En els temes de família empresària (implicació i formació de continuadors, relleu, regulació de relacions...) no s’ha de córrer, la marxa pausada és un bon ritme; però tampoc cal deixar-los per calendes greques (una data impossible, ja que els grecs no contaven el temps en calendes).

    “El camí a l’infern està empedrat de bones intencions”. Els pares i mares solem tenir bones intencions respecte del futur dels nostres fills i filles. Desitgem que siguin feliços, que siguin gent de profit, que es guanyin bé la vida, que siguin bones persones, que... I podem desitjar que assoleixin el que nosaltres no hem tingut l’oportunitat o capacitat d’assolir. A més a més, el natural és que jutgem el seu futur d’acord amb les nostres experiències i visions.

    Una de les característiques de l’empresa familiar és la vocació de continuïtat de la propietat en mans de la família. Això fa que uns dels reptes als quals ha de fer front és el procés de relleu, que és quàdruple: a la propietat, al govern i a la direcció de l’empresa i al lideratge de la família. La majoria d’empreses familiars no tenen planificat el procés de relleu, és més no tenen ni edat de jubilació prefixada dels familiars.
    La planificació del relleu es pot ajornar per molts moti

    Molt pocs empresaris i accionistes saben que la llei de societats de capital (articles 98 a 103) permet la creació d’accions i participacions sense dret a vot, tant a les societats anònimes com a les limitades. La utilitat de les mateixes pot ser molt variada, des de facilitar la constitució de quòrums i majories davant la freqüent existència d’accionistes absents, fins a la facilitat d’incorporar capital sense perdre poder polític, passant per la possibilitat de deixar a uns hereus el control de l’empresa sense que la resta siguin econòmicament perjudicats, o de reduir el risc de bloqueig en la presa de decisions.
    Les accions sense vot no poden representar més del 50% del capital social desemborsat, impedint-les, per tant, arribar a controlar la societat. Poden establir-se en la fundació de l’empresa o mitjançant modificació dels estatuts, que pot requerir unes assistències i majories específiques.

    Ja és a la venda el número 142

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu