Ser conseller de família empresària pot tenir aspectes aparentment tècnics com ajudar a l’elaboració de la constitució o protocol familiar; però ha de tenir en compte que intervé a un sistema social dinàmic anomenat “família empresària”, format per persones amb molt forts lligams i sentiments. Que venen de temps enrere i és desitjable continuïn al futur. Si no es comprenen les interrelacions familiars és possible que només s’arribi a solucions parcials. “No és el mateix donar puntades a una pilota que a una persona”.

S’ha de tenir en compte quina és l’etapa del cicle de vida de l’empresa i de la família en la qual s’està en el present; i el seu passat. Quines són les tradicions de la família, el que no vol dir seguir-les. La forma com la família descriu la història i el present determinen quina és la seva cosmovisió. S’han d’esbrinar quines són les relacions i les creences; els obstacles. Les pautes poden ser invisibles, es necessita molta experiència per percebre-les. L’objectiu ha de ser a més a més de les qüestions inicials, explicites a implícites, també les que puguin sortir durant la intervenció.
El primer que s’ha de fer és establir una comunicació adequada amb la família. Cal guanyar-se la confiança, superant les naturals resistències inicials. Ha de sintonitzar-se amb la família empresària. Els membres de la família han de sentir que se’ls compren. L’objectiu ha de ser establir una col·laboració mútua. El segon pas és realitzar un diagnòstic sobre las aliances, límits, poders i qüestions reals. Han d’esbrinar-se les realitats existents darrere els símptomes; evitant caure sota el poder de la “versió oficial” i dels “chivos expiatoris”.
Ha de saber que la seva incorporació provoca una nova realitat, ja que es creen expectatives –potser irreals-. Ha de ser conscient de les senyals verbals i no verbals que emet. El simple fet de preguntar pot modificar percepcions. El conseller aporta la seva pròpia història. Ha d’evitar-se crear aliances de forma inconscient. Ha de tenir suficient fortalesa per a veure la seva influència evitant les pressions. Ha de saber mantenir la distància.
Ha de recordar-se en tot moment quins són els objectius. Ha d’evitar-se l’aplicació de solucions per se. Cal tenir en compte el menys comú dels sentits: el sentit comú. Les qüestions de la família no ho són del conseller, però hi ha d’haver un desig comú de resoldre-les. Encara no existeix el conseller que no s’hagi equivocat mai. Una bona intenció no garanteix una bona intervenció. La família no ha d’entregar al conseller un “xec en blanc”. El poder de decisió correspon a la família propietària.