Història familiar

    Una de les recomanacions que faig als meus clients es que documentin la historia de la seva família empresària perquè no es perdi, perquè es una forma de transmetre valors i d’evitar ensopegar dos cops amb la mateixa pedra. Documentar quina és la historia de la família i de l’empresa. Quins han sigut els seus èxits i fracassos. Les relacions, els interessos, les activitats. Com han reaccionat davant de dificultats i oportunitats. Entendre els orígens i la evolució ajuda a determinar i transmetre quins són els valor de la família. Té una gran força unificadora.

    La diferència entre la prehistòria i la història és que la transmissió oral es substituïda per l’escrita. Amb la transmissió oral la història es va perdent i pot acabar oblidada o en mitologia. Jo recomano que la documentació la faci la generació continuadora, parlant amb guió previ amb tots els integrants de la predecessora, treballin al negoci o no, siguin o no accionistes, de sang o afegits.
    Més d’una vegada em trobo amb tabús, temes dels que no es parla. Pot ser que la generació continuadora no sàpiga perquè l’avi es va deixa de parlar amb els seu pare o germans. Recordo un cas en el que vaig trigar uns quants mesos en saber de l’existència d’un familiar viu amb del que ningú parlava.
    La història oficial està molt bé per la web i els clients, però la família empresària ha de conèixer la història real. Valgui com exemple de disparitats, aquestes dues versions publicades sobre John Jr Morgan:
    Oficial: “Morgan era un jugador d’equip i va supeditar la seva pròpia personalitat a l’empresa, a la qual, fent gala d’una mestria consumada, va a aconseguir mantenir unit a un grup de socis summament capacitats i individualistes i aprofitar al màxim els dots de cadascun per obtenir uns resultats substanciosos. Possiblement va contribuir a dirigir les energies de totes aquelles prime donne de forma que no competeixin entre ells”. (John Douglas Forbes)
    Real: “Amb el temps els socis varen anar assumint cada cop més responsabilitats directives, i John que tenia massa gust per la vida com per deixar que els negocis interferissin en ella, no va tenir inconvenient en cedir la iniciativa”.(David S Landes)
    Així doncs es convenient verificar, dins del possible, la història oficial; contrastant versions.

    Ja és a la venda el número 142

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu