A les quatre comarques del Penedès hi ha moltíssima activitat pública i privada de persones que cada dia fan la seva feina amb una gran dedicació i qualitat, però que sovint es fa amb una mirada molt centrada en l’ espai més proper, com el poble o la comarca, sense tenir en compte, per falta de costum, el conjunt de la Vegueria Penedès i les 500.000 persones que hi vivim. Això ens fa perdre moltes oportunitats de tirar endavant projectes que podrien ser molt més potents si tinguessin com a referència el conjunt del territori. Altres Vegueries tenen molta més tradició de treball en comú, com per exemple la Catalunya Central on en els darrers dies s’han fet activitats organitzades per “PimeComerç Catalunya Central” o la “Delegació del Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central”, per exemple.

    El que ens va marcar individualment i com a societat durant els anys 2020 i 2021 va ser el Covid. El que ens ha marcat com a societat durant el 2022 ha sigut la Guerra d’Ucraïna, però encara tenim la sensació de que individualment no hi podem fer res, ni tancar-nos a casa, ni vacunar-nos, ni res que tinguem a l’abast. Això és el que ens volen fer creure  els que hi fan el gran negoci i per això ens expliquen aquesta guerra entre els Estats Units d’Amèrica (que utilitzen a Ucraïna per que hi posi els morts i el sofriment) i Rússia, com un fet inevitable que tan sols s’acabarà amb una victòria. Mentrestant  unes poques empreses d’armament, energia i alimentació acumulen uns beneficis repugnants i mig món vivim amb més precarietat.

    Partim d’una situació amb tres grans problemes: un descontentament de l’assistència Primària, unes llargues llistes d’ espera per intervencions quirúrgiques als hospitals i unes condicions dels professionals que cal millorar; el Govern i el Parlament s’han de posar a la feina. En aquest marc, les quatre comarques de la Vegueria Penedès tenim un repte comú amb la Sanitat de tot el país: que el finançament segueixi sent, com a mínim, el mateix que durant l’època de la Covid. És sabut que durant les retallades de la crisi econòmica que es van fer al 2010, es va deixar la sanitat a uns nivells inacceptables, que hem patit durant molt temps, i que no s’han revertit fins a la pandèmia. Ara cal seguir com a mínim amb el finançament actual, que ha de repercutir en millor servei a la ciutadania i millor tracte i major nombre de professionals.

    El món que ens toca viure no és el món agradable que en algun moment podia haver semblat que tindríem, sinó un món dur, en el qual els grans poders econòmics campen com volen, incloent la guerra a Europa, per anar concentrant els diners en poques mans, i amb un control quasi total dels grans mitjans de comunicació que justifiquen cada mesura que prenen per anar cargolant la societat, per molt inversemblant que sigui. I això ho patim cada dia en temes com l’energia, l’habitatge, la mobilitat, les patents farmacèutiques...És evident que ni individualment ni en cadascun dels municipis per separat serem capaços d’impulsar polítiques que ajudin a què socialment puguem avançar en camins alternatius als que ens estan imposant.

    Aquests dies estem començant un nou curs acadèmic i climàtic, amb examen electoral local inclòs, que es preveu molt complicat a nivell global per les conseqüències de la guerra a Europa, en la qual, en lloc de treballar per la pau, Occident està aixecant un nou Mur que torna a dividir el món i fa que grans empreses, sobretot energètiques, banca i multinacionals de l’alimentació, multipliquin els seus ingressos i la gent siguem cada dia més pobres. I al nostre país, els dubtes de com avançar políticament  fan que gastem moltes més energies discutint que fent.

    Acabem el curs social 2021/22 i ens adonem que potser tenim més “assignatures” a la nostra vida col·lectiva pendents de recuperació que en els darrers anys, i que haurem de fer un esforç col·lectiu molt potent si realment les volem “aprovar” i viure en una societat que ens il·lusioni. Anant dels temes més globals als més locals, ens trobem que:
    Hem d’ aturar la guerra europea que només beneficia a uns pocs i ens castiga a tots; aquests dies, tot i les dificultats, s’ ha pogut negociar la sortida de blat tant d’Ucraïna com de Rússia i això ens hauria d’esperonar a exigir als nostres governs que deixin de treballar per la guerra i ho facin per la pau.

    Ja és a la venda el número 142

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu