Hi havia una vegada...Uns guàrdies que es van presentar davant del rei conduint un home amb aspecte de captaire.
- “Per què porteu aquest home?”, va preguntar el monarca.
- “Majestat, no sabem si és un boig, o vol ofendre’l, però... diu que desitja dormir en aquesta posada!”, va contestar el cap de la guàrdia.

- “Com dius posada al meu fabulós Palau?”, va preguntar el rei al detingut.
- “De qui era aquest lloc abans?”, va preguntar al seu torn el captaire.
- “Del meu pare.”
- “I abans?”
- “Del meu avi.”
- “I abans encara?”
- “Del pare del meu avi.”
- “I on són tots ells ara?”
- “Van morir.”
- “I com a un lloc on van i vénen gents de pas no en digueu posada?”
Simpàtic relat que ens evidencia la dita de que “res no és per sempre”.
La transitorietat o també anomenada impermanència, es refereix a la idea de que tot està en continu canvi. Aquests canvis, siguin més ràpids o més lents, es produeixen en qualsevol àmbit de les nostres vides.
Aquests canvis ens poden produir certa ansietat si patim alts nivells d’incertesa ja que també necessitem altes dosis de seguretat per “estar tranquils”. A la nostra cultura, tendim a aferrar-nos a “les nostres pertinences”. Ens costa comprendre que les coses són efímeres i que algun dia canviaran o simplement desapareixeran.
En altres cultures per contra, com ara les asiàtiques, tenen molt clar que l’aferrament a les coses provoca patiment ja que tindrem por de perdre-les o tindrem el desig de tenir el que no tenim.
Hem de tenir sempre present que el que avui és vàlid pot ser que no ho sigui demà.
I si res no és per sempre, tinguem clar que ho és el bo i el dolent que hem viscut o estem vivint.
Un cop més cal intentar ser optimistes i tenir un pensament positiu, posant en valor tot allò beneficiós que estiguem vivint i tenir clar també que “el pitjor que ens ha passat ja és part del nostre passat”.