En aquest darrers mesos he tingut l’oportunitat d’estar amb centenars de joves d’instituts de diferents indrets de tot Catalunya. Joves més grans de 16 anys que estan estudiant una formació professional de diferents modalitats. Enguany, en el marc del Pla de Modernització de la Formació Professional del Ministeri d’Educació, s’ha dotat econòmicament a 1850 centres (50 a Catalunya) perquè facin un impuls d’aules d’emprenedoria. Cada centre decideix com aborda aquesta fita.
No és la primera vegada que Mas Palou és protagonista d’aquest espai. Des del Quadern de l’Emprenedor ens fem ressò d’experiències innovadores que ens poden resultar inspiradores. I aquest n’és un cas.
Entrevisto la Maria Vallès, la nova generació de Mas Palou. Ens explica que Mas Palou és una masia però és també una família i que es dediquen tant al conreu de les vinyes com al negoci de turisme rural.
En Jordi Bertran de Xerigots és de nou el protagonista del Quadern de l’Emprenedor. La seva constant renovació i innovació en el format del seu negoci resulta molt inspirador. De la seva capacitat de fer de la dificultat, una virtut, han nascut diferents projectes que hem mostrat en altres ocasions en aquest mateix espai.
En un entorn privilegiat a la finca de Cal Cassanyes, m’entrevisto amb el Toni Rossell el propietari del Celler Oriol Rossell. Cada racó que veig està ple d’història i d’històries que ell mateix m’explica amb l’orgull de formar part d’aquest llinatge i alhora amb la responsabilitat de fer-la actual, moderna, sostenible i competitiva. I per això sóc aquí per conèixer de primera mà com ho fa un negoci hereu de segles, no només per seguir viu sinó per créixer i diferenciar-se en un sector tan competitiu com és el del vi i el cava.
Avui ens passegem pel Parc de les Olors de Sant Marçal un lloc ple de plantes aromàtiques i medicinals en un entorn que convida a sentir i a gaudir. I coneixem la Brigit que és agricultora i naturòpata, n’ha après però ha viscut tota la vida envoltada de vinya i amb la ramaderia.
Brigit, d’on et ve la passió per les plantes?
Ve de lluny, la meva àvia i rebesàvia eren remeieres. De fet elles collien i portaven el puliol i d’altres plantes a Cal Vicentó.
Ara em dedico una mica al mateix, jo mateixa cultivo les plantes i li dono diferents usos.
A les portes del mes d’agost en què, una bona part (no tothom) fa uns dies de vacances, m’agradaria aportar unes propostes perquè aquest temps d’estiu i “d’aturada” siguin realment moments reparadors que ens aportin quelcom més que un descans merament físic (que no és poc).
Sabem que cada experiència viscuda contribueix al desenvolupament del nostre cervell potser més fins i tot que l’excessiva concentració en un tema, en l’estudi o en la resolució d’un problema.
Experimentar, badar, jugar, sentir, “no fer”, escoltar, mirar, pensar, aturar-se, associar idees, contemplar, imaginar, emocionar-se... aquestes són les propostes i és el que miraré de desgranar en aquesta entrada del bloc.
Només cal passejar pel centre de qualsevol petita o gran ciutat per adonar-nos que la proliferació de terrasses forma ja part del panorama d’oci local. L’ampliació d’horaris, d’espais, i modificacions d’algunes ordenances en diferents municipis arran de la pandèmia per ajudar un dels sectors més castigats durant el darrer any, ha canviat la fisonomia dels centres de les ciutats.
La relació entre comerç local i gastronomia, en general, en surt beneficiada i menys la convivència amb el descans veïnal.
Però aquest article s’adreça sobretot als i les emprenedores que estudien la possibilitat d’obrir un negoci de restauració. No són negocis ni fàcils ni barats en un sector molt sobredimensionat (70.726 segons l’INE).
Entrevisto l’Anna el segon dia de l’obertura del Gastrocafè Manpuk a la Plaça de Santa Maria. Ella, el Koji i la Miyuki, que regenten el restaurant la Fàbrica porten una nova proposta innovadora al cor de Vilafranca.
Com tants negocis, la pandèmia els va fer adonar d’una evidència. Tenien la intenció d’ampliar la Fàbrica, però els esdeveniments del darrer any els van fer replantejar l’escenari. Van veure clar que en aquest moment, tothom vol estar fora, i es pregunten, què li falta al nostre restaurant...? La resposta era clara, terrassa.
| Ja és a la venda el número 142 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu