PENEDÈS ECONÒMIC

Aquest mes vull entrevistar una persona que encarna com poques el significat de la paraula emprendre. Dorm poc i treballa molt. Es defineix a sí mateix com algú que des de fa mes de 25 anys es dedica a donar marxa a l’entorn. Se sent una mica Quixot.
No entén l’emprenedoria si no és de de la rebeldia, en el sentit de no assumir els fets i les convencions com són. L’anhel de no sotmetre’s sinó de procurar el canvi cap a la millora.

Isidre, portes una llarga trajectòria al capdavant de l’actual FEGP fins fa poc ADEPG. Però aquest neguit de “donar marxa a l’entorn” com tu l’anomenes et ve de lluny, cert?
He promogut diferents fires a Vilanova. La primera Fira de novembre l’any 91 en que ho vaig fer més des del punt de vista amateur. Però possiblement la fira que ha tingut més impacte va ser Galàctica. No només era una fira d’invents sinó sobretot una trobada d’inventors per buscar inversions va esdevenir el Primer Saló Internacional dels inventors.
Durant 11 anys fins l’any 2003 vam aconseguir tenir la presència de 13 països diferents i ressò a través d’emissores d’arreu del món.
Possiblement és l’esdeveniment que més repercussió ha tingut a les nostres comarques... Va ser una experiència excepcional.

Allà hi devies conèixer gent realment emprenedora...
L’inventor és un emprenedor de la idea. Té una certa ingenuïtat que el porta a obsessionar-se molt amb la seva idea i de vegades acaba aïllant-se molt.
El que més caracteritza un inventor és l’obsessió per allò que ha inventat i que considera que aporta molt a la societat.
Acostuma a fer molts esforços amb els seus estalvis per fer viable la idea. No és fàcil que un gestor acabi comprant-los la patent.

Parla’ns del que ha representat i representa la FEGP a la teva vida.
És un projecte personal però no és meu. Em van venir a buscar perquè havia impulsat les fires de les quals hem parlat.
La meva vida és la FEGP. Són 27 anys en cos i ànima amb moltes hipoteques personals. Hi vaig creure en aquell moment i hi continuo creient és un repte continu.

Però tu has estat també empresari?
Sí, vaig tenir una empresa que es deia Pigmalió que es dedicava a formar persones que organitzessin actes amb un determinat estil. En un temps ho feia compatible amb la gerència de l’ADEG. M’ajudava molt a estructurar les idees però no era rendible. Vaig tenir l’empresa de comunicació i RRPP del 1992 fins al 1999.

I quina diferència veus entre emprendre en un negoci propi o fer-ho en una organització que no és teva?
No hi veig gaire diferència perquè en tot el que començo m’hi exposo com si fos meu. T’acabes apassionant amb els projectes i també n’assumeixes els riscos i els possibles fracassos.
Són més importants les grans idees que els grans capitals. Les coses es canvien amb idees no amb diners. El diner és un vehicle.

T’he sentit i llegit en moltes ocasions una opinió crítica cap a aquest boom de l’emprenedoria. Per què?
Tota la creació de vivers, coworks i d’altres serveis d’aquest responen a una idea paternalista del fet d’obrir un negoci. Respon a un ideari de la persona que emprèn com a algú despullat que necessita acompanyament. S’ha creat una mena de clientelisme del sector públic.
Per fer una metàfora crec que hi ha massa jardiners i poques llavors.
D’altra banda cap empresari parla d’emprenedoria. És una paraula, un concepte que ha inventat el sector públic.
És molt difícil que conflueixi en una mateixa persona, l’ideador, la capacitat per materialitzar la idea i la disponibilitat de recursos.
Però les empreses han existit sempre i no han necessitat tot aquest embolcall al voltant d’una emprenedoria fictícia.

Tu que n’has vist tantes d’empreses, què creus és essencial quan una empresa neix?
Em sembla clau la singularitat, el fet de trobar una oportunitat en el mercat i perseverança de la o les persones que tiren endavant.
Cal fer alguna cosa diferent de la competència i dedicar-hi un esforç continuat.
No cal dir que el factor sort també hi intervé.
Però malauradament empreses creades recentment, en els darrers 20 anys, i que durin, n’hi ha molt poques.
T’has d’adequar al mercat. Una empresa és una qüestió de mercat si no t’hi adaptes el mercat et fa fora, o et posa al teu lloc. Ser petit pot ser una fortalesa només si afegeixes valor al teu producte o servei i si t’adaptes al canvia constant. L’economia digital és i serà en els propers temps una gran revolució.
També em sembla clau la formació permanent dels directius. Ara mateix hi ha moltes generacions noves que és gent molt formada i amb molta capacitat d’adaptació.

En un hipotètic programa formatiu necessari per ser un bon empresari què hi destacaries?
Tindria molta feina... Hauríem de començar per les actituds. No obris un negoci si no estàs disposat a prendre riscos, sortir dels conforts, esforçar-te i ser contributiu amb la societat.
Això em sembla clau, a banda de les diferents capacitacions necessàries i ja més conegudes.

I si per acabar et pregunto quins són els teus projectes dels quals et sents més orgullós?
No necessàriament han de ser professionals, cert? Tothom em coneix per la FEGP i ja n’he parlat... M’apassiona el binomi cultura/empresa, tot el que té a veure amb museus, plataformes de mecenatge i la gestió cultural.

Amb aquesta mirada entusiasta, possibilista, crítica, transformadora i activa de l’Isidre finalitzem l’entrevista.