PENEDÈS ECONÒMIC

L’Eloi va obrir ara fa cinc anys la botiga Espai Running. Una botiga especialitzada al servei del corredor que a més s’ha convertit en un lloc de referència  i un punt de trobada pels amants del running. Ara i fruit de la seva visió estratègica i inquietud ens presenta el Running Sack, una nova línia de negoci actual, fresca i amb grans perspectives.

Eloi, com t’han anat aquests darrers cinc anys?
Fa cinc anys la botiga de running tal com la vaig pensar i obrir tenia sentit. L’eufòria de córrer era un sector a l’alça i a Vilafranca no hi havia cap botiga especialitzada. Així va ser. Vaig obrir i el tres primers anys vaig anar creixent. He controlat molt la despesa, he anat creixent, he fet un gran esforç per donar-me a conèixer a les curses i crec que he aconseguit posicionar-me d’una forma correcta.
Però els darrers dos anys el creixement no ha estat l’esperat perquè les tendències canvien. La revolució tecnològica ha fet que el comerç petit en general no hagi tingut el creixement exponencial del comerç online.
És evident que un comerç a Vilafranca té un sostre.
Em calia pensar en un projecte que em permetés tenir creixements més grans i això passa per l’online.

Els qui et coneixem sabem que ets una persona molt emprenedora i amb moltes inquietuds, però on busques les idees?
La inspiració no està ni dalt d’una muntanya ni davant del mar, la inspiració està entre la gent, als llocs on passen coses.
De la mateixa manera que vaig observar que hi podria haver lloc a Vilafranca per una botiga especialitzada també veig ara que aquesta idea va perdent força. Som molts a competir a Internet però també en el mateix entorn.
Les idees les trobo pensant, sent molt observador, mirant les tendències del món en general i no només del meu sector.
M’he adonat que el futur no està on jo estic, que és una botiga.
En 5 o 10 anys no se on estaré, el meu neguit era pensar “què puc fer amb el mateix producte però canviant de model de negoci?

Doncs explica’ns la idea de Running sack.
Per innovar cal saber empatitzar amb alguna necessitat.
També vaig veure que la tendència de llogar en comptes de comprar, anava a l’alça en sectors tant diversos com ara l’automoció, el tèxtil... Hi ha una clara tendència a usar front al tenir.
També vaig constatar que en aquest món tan global hi ha molta gent tombant pel món, viatjant...
I encara hi ha una altra constatació que és l’augment exponencial de gent que fa activitat física. Com a societat ens hem posat a fer esport, i tenim més sensibilitat cap el benestar i la salut
Benestar s’ha convertit en una prioritat. Ens volem sentir bé.
I de la barreja de totes aquestes observacions neix Running Sack el servei de lloguer d’equipacio d’anar a córrer.
Està pensat per a persones que viatgen, que tenen temps, que estan soles allà on han anat per la feina, que volen fer esport i que no han portat l’equipament necessari, bé perquè no volen facturar maleta, o perquè desconexien el temps que tindrien.
Li deixiem l’equipació i el mateix hotel s’encarrega de netejar-ho.

Què hi trobem doncs dins un  runnging sack?
Hi ha el calçat (l’hotel té les 8 talles que la majoria de gent utilitza de mig centímetre en mig centímetre) mitjons, pantaló curt samarreta, tècnica i a l’hivern dessuadora unisex.
A més l’hotel disposa del Cleaning sack que porta un dosificador i esprai d’aigua amb un drap i un líquid antibacterià que mata les males olors.

Has de donar satisfacció doncs a dos clientes ben diferents.
Efectivament, al corredor però també l’hotel que pot així oferir un servei més.
Ja he fet proves pilot en un hotel de Girona i de Bcn i també Sitges i té molt bona acceptació.
És un projecte que pot créixer molt i he de ser molt curós amb això.

Quines creus que són les teves principals fortaleses en aquest projecte?
Possiblement el més important és que tinc un mercat il·limitat, depèn de mi i d’on jo pugui arribar.
Crec que he trobat una necessitat no coberta i que és un tema innovador.
Continuo amb el sector de la salut i l’esport en el que jo em sento molt còmode. Conec molt bé el món del running i a més si aconsegueixo tenir volum és un negoci que pot tenir rendibilitat.

I què és el més difícil d’engegar aquest projecte?
Guanyar mercat no és senzill, com que és un concepte nou, culturalment no està assumit i demana paciència i temps, més del que jo voldria.
El doble client l’he de convèncer. He de convèncer sobretot el director de l’hotel perquè doni aquest servei. I ja m’he trobat algun cas que em respon: “A mi no m’ho demanen”.

Tu que ja tens pràctica en emprendre projectes i saps el “pa que s’hi dóna”, què recomanaries a algú que s’estigui plantejant obrir el seu propi negoci?
No es fàcil perquè jo mateix tinc dubtes sempre.
Els diria que mirin d’observar permanentment què està passant al món per conèixer les tendències i avançar-se als esdeveniments.
La persistència és un factor d’èxit i les oportunitats, si les saps veure són un privilegi...
Però possiblement li diria: No paris de fer coses, de pensar, de provar, de lluitar, d’insistir perquè algun dia algun fruit es cull.
Aquesta lluita és com una cursa, hi ha moments que tens ganes de plegar... tot costa molt i necessitat de paciència i perseverança, però la satisfacció d’arribar al final és molt gran.