65.- Quan l’ànima comunitària emergeix apareix una forta síntesi de pulsions socialitzants. “Tenien un sol cor i una sola ànima”. S’han entregat els uns als altres sense condicions. Confien, es fien entre ells. Creuen els uns en els altres. Prenen les decisions per unanimitat, perquè són unànimes. Hi ha carisma perquè es viu a prop de l’Esperit conjunt i de la seva animadora, sàvia, amorosa i poderosa influència {METAPSÍQUICA}.
60.- Hi ha la tendència a veure l’individu humà com un ser vivent i la comunitat humana com una estructura. Una comunitat humana és un ser vivent, un subjecte estructurat, d’un ordre nou. Si neix merament com un muntatge mecànic, haurà nascut mort. Cal que la comunitat neixi engrescada, enjogassada, festiva, il·lusionada -”va, fem-la?”-, decidida, participada per tots els convocants adults. Si perd aquest esperit inicial està perduda com una fulla que pot ser encara verda i ja tenir sec el peduncle {PRÀCTICA}.
55.- El 5è tipus de comunitat troncal, pactat per comunitats quartes comarcals en règim federal d’igualtat, és l’agrupació gerencial que per la seva grandària permet la diversificació de serveis sectorials: seguretat, obres públiques, agricultura, ramaderia, mineria i pesca, comunicacions, finances, indústria, justícia, comerç, cultura, etc. Històricament se n’ha dit regió, província, departament, vegueria.
52.- Si el 1r. tipus de comunitat troncal és la llar domèstica, el 2n. és el grup de veïnatge, pactat per comunitats primeres de convivència en règim federal d’igualtat. Antigament, horda, clan i, en la nostra tradició, barri rural o urbà, si les comunitats són sedentàries. Avui, per raó d’interessos barroers socioeconòmics, el barri està rebregat amb exilis i al·luvions constants d’emigrants. Països sencers nous s’han format així. També avui, convivències i veïnatges són malmesos des d’instàncies oficials o econòmiques superiors. Cal protegir-se’n. Si fugim endavant o ens enfilem més amunt sense resoldre bé aquest nivell ens enganyem i enganyem. En la seva defensa sovint sorgeixen les associacions de veïns, tant o més importants que els sindicats, però no tan protegides jurídicament.
A la segona meitat de les “Cent Passes d’una Via d’Humanitat”, Xirinacs ens presenta la forma d’organització i de convivència òptima de la comunitat troncal. Veiem-les:
50.- Amb les seves capacitats pròpies originals, la humanitat sorprenentment s’ha multiplicat més enllà dels límits característics de les altres espècies vivents. I ha generat una gran complexitat organitzativa interna. Podem detectar, amb diferents noms històrics, un poderós tronc central d’avanç i de cessió, sempre condicionada, de sobirania de baix a dalt, on el a dalt no és supremacia ans dependència de l’a baix: el castell humà de les comunitats bàsiques.
40.- Conservo al preu que sigui la pau perpètua en l’amor i la confiança plena de la meva primera infància. El nostre món és ple de cauteles, prudències, vigilàncies. De petit, m’abandonava sense temor als braços de la mare que encara no coneixia. Èxtasi contemplatiu.
41.- Ja adult, sensibilitat, intel·ligència, raó, decisió, acció, totes plegades, brollen de l’amor o són purs fantasmes perillosos. Vivim submergits en l’amor. Globalitat en la pràctica.
| Ja és a la venda el número 142 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu