Joves afectats amb malalties d’adults

    Quelcom estem fent malament quan s’estan detectant als nostres joves malalties que fa unes desenes d’anys eren típiques d’adults, bàsicament malalties psicològiques. Recents estudis i publicacions ens mostren la cara oculta de l’era de la informació, que si ho encadenem amb una crisis laboral de mercat juvenil, ens crea un còctel molotov per començar a considerar.

    Anys enrere, era la població més adulta que patia trastorns psicològics, més o menys greus, depressions per estrès laboral, cercles dinàmics depressius per el nivell de vida, insomni, problemes sexuals, i un llarg etcètera força comú en la societat adulta de llavors.

    El problema, en tot cas, és ara i el nostre jovent, que impulsat per l’era de la informació viu sota una pressió que es fa difícil de portar per ells, ja des de la universitat es veuen aquests problemes esmentats, però tot just abans i després, també en el món laboral, les expectatives en els dos casos sempre són majors que les que s’assoleixen, i el jovent espera més que cobrar 1.000€ o treballar com a becari sense cobrar cap remuneració. És la societat, la tecnologia (un món hiper connectat) i les expectatives que fan que el nostre jovent estigui sota una pressió, per mi innecessària, que els porta a malalties que abans eren dels adults.

    Si aquí hi posem la crisi, (encara amb una taxa d’ocupació laboral entre els joves al voltant del 40%), la mandonguilla es fa densa, i rància, ja que fa que les expectatives de la societat estiguin lluny de les del jovent. No m’estranya, ha de ser difícil, perquè al final és una qüestió quasi intangible i també una qüestió d’expectatives del jovent, quan estic segur que tenen moltes més sortides que anys enrere els nostres pares.

    En definitiva, cal explicar o preparar o ensenyar als joves com va això, que significa disposar de tal ingent quantitat d’informació, que vol dir ser becari o treballar per 1.000€ recent sortit de la carrera, s’hauria de treballar la psicologia a l’institut, poder no sóc jo qui ha de proposar solucions, ho deixo en mans dels experts, però ara bé, sí que dic que ens calen joves que construeixin més i destrueixin menys, que prometin menys i resolguin més, que esperin rebre menys i donar més, que diguin millor ara que demà, els ajudem?

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu