Economia psíquica

    La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de vida, opera sempre, les 24 hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem l’energia psíquica d’arrel. El sistema psíquic - homologable a ment, psiquisme o aparell psíquic - tracta el conjunt de mecanismes funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.

    La psique és l’ànima, l’esperit, sensació, sentiment, coneixement, intuïció, l’intermediari, el nexe, és subjectiva, indeterminada i abstracta. Psíquica deriva del grec psykhé significa buf, respiració, alè. Per Homer, força vital, vida, i, encara després, l’ànima de l’ésser vivent, emocions, desigs, etc. Més tard, també significa la individualitat personal, la part immaterial i immortal del ser. La papallona de nit o falena la designa, a la psique.

    Ens van ensenyar a administrar els nostres diners, coses, objectes i a enfocar la vida cap als afers exteriors de les experiències: a treballar, produir, acomplir i a consumir, a les sensacions i a les accions. D’altra banda, acomplir i fer la feina ens demana una plenitud psíquica que no sempre tenim en forma o que hem de procurar tenir en condicions. Ens arreglem, fem exercici, ens relacionem amb altres, i no sempre ens és suficient per a sufocar l’impacte de les pressions excessives del món exterior. Les crispacions i les excitacions artificials insanes van minvant les nostres reserves psíquiques i ens poden fer patir desànim, dificultats de concentració, insomni o depressió. El sobrecost psíquic passa factura, va a càrrec de la salut de la nostra papallona de nit.

    Guanyarem forma psíquica aprenent a administrar els nostres afers interiors. A prestar atenció, entendre i anar resolent el nostre neguit, desig, conflictes. El conflicte connecta les nostres emocions amb l’esperit, i afecta el nostre estat d’ànim i com ens sentim. El fet d’ignorar, témer o defugir un conflicte i no fer per resoldre’l ens descapitalitza i empobreix fent que la tristesa, l’enuig o el desànim ocupin massa part del nostre moment i ens afecti en el nostre to vital. Aprendre a tenir-nos per mà, a saber calibrar i a saber sentir el nivell, la distribució i la despesa interior de la nostra forma psíquica, mentre seguim fent la nostra feina i vivint en el nostre món. A cada respiració, la papallona aleteja en la pau del cel blau.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu