PENEDÈS ECONÒMIC

El tigre buscava tota mena d’animals per alimentar-se. En una oportunitat va atrapar una guineu.
La guineu va dir: “Vostè no gosarà menjar-me!. L’emperador del cel em va enviar perquè fos el rei de totes les bèsties. Si em menja avui, violarà el mandat de l’emperador del cel! 

Si no em creu, jo caminaré endavant i vostè em segueix darrere. Les bèsties en veure’m, no gosaran fugir?”.
D’acord amb això, el tigre va avançar amb la guineu. Les bèsties en veure’l escapaven. El tigre no sabia que les bèsties el temien i fugien. Creia que temien la guineu.

Llegeix més...

Hi havia una vegada,... un conegut mestre; un d’aquells mestres que corren darrere la fama i els agrada acumular més i més deixebles. En una descomunal carpa va reunir diversos centenars de deixebles i seguidors. Es va redreçar sobre si mateix, va imposar la veu i va dir:
– Estimats meus, escoltin la veu del que sap.
Es va fer un gran silenci. S’hauria pogut sentir el vol precipitat d’un mosquit.
- No s’han de relacionar mai amb la dona d’un altre; mai. Tampoc no han de beure mai alcohol, ni alimentar-se amb carn.
Un dels assistents es va atrevir a preguntar:

Llegeix més...

“Hi havia una vegada, algun lloc que podria ser qualsevol lloc, i en un temps que podria ser qualsevol temps, un bonic jardí, amb pomeres, tarongers, pereres i bellíssims rosers, tots ells feliços i satisfets. Tot era alegria al jardí, excepte per un arbre profundament trist. El pobre tenia un problema: No sabia qui era.
- “El que et falta és concentració”, li deia la pomera. “Si realment ho intentes, podràs tenir saboroses pomes. Veus què fàcil és?”
- “No ho escoltis”, exigia el roser, “és més senzill tenir roses i veus que belles són?”
I l’arbre desesperat intentava tot el que li suggerien i, com que no aconseguia ser com els altres, se sentia cada cop més frustrat.
Un dia va arribar fins al jardí el mussol, la més sàvia de les aus, i en veure la desesperació de l’arbre, va exclamar:

Llegeix més...

“En certa ocasió, es van reunir tots els Déus i van decidir crear l’home i la dona, i van planejar fer-ho a imatge i semblança seva.
Aleshores un d’ells va dir:
- “Esperin, si els fem a la nostra imatge i semblança, tindran un cos igual al nostre, força i intel·ligència igual a la nostra… hem de pensar en alguna cosa que els diferenciï de nosaltres, ja que, si no és així, estarem creant nous déus. Els hem de treure alguna cosa, però… què els traiem?”
Després de molt pensar-ne un altre va dir:
- “Ja sé, els traurem la felicitat! però el problema serà on amagar-la perquè no la trobin mai”.
Va proposar el primer:

Llegeix més...

Hi havia una vegada,... un home que buscava la veritat.
Un bon dia va arribar a un lloc on cremava una innombrable quantitat d’espelmes d’oli.
Aquestes eren cuidades per un ancià que, davant la curiositat d’aquest individu, va respondre que aquest era el lloc de la veritat absoluta.
Aquell li va preguntar què significaven les seves paraules, i va respondre que cada espelma reflectia la vida de cada individu sobre la terra: a mesura que es consumeix l’oli, menys temps de vida li queda.
L’home li va preguntar si li podia indicar quina era la d´ell.

Llegeix més...

Hi havia una vegada... en un bosc vivien a prop un roure i un salze. 
El roure era gran i majestuós, fort i alt, i cada dia presumia del seu poder davant el salze, el qual davant una petita bufada de vent es deixava doblegar. El gran roure li deia: “Fixa’t en mi, petit i fràgil salze, no em doblego davant de res ni ningú”.
Però una nit va haver-hi una gran tempesta, amb forts vents. El roure, fidel als seus principis, es va mantenir ferm, mentre que el salze simplement es va inclinar i el va deixar passar. 
Aquell matí, el roure va aparèixer arrencat, mentre que el salze estava igual que abans.

Llegeix més...