PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Preocupacions

Hi havia una vegada... En una sessió grupal, la psicòloga en un moment donat va aixecar un got d’aigua.
Quan tots esperaven sentir la pregunta: “Està el got mig ple o mig buit?”, ella en lloc d’això va preguntar:
- Quant pesa aquest got?
Les respostes dels components del grup van variar entre 200 i 250 grams.
Però la psicòloga va respondre:
- El pes absolut no és important, sinó el percebut, perquè dependrà de quant temps sostinc el got: Si el sostinc durant 1 minut, no és problema. Si el sostinc 1 hora, em farà mal el braç. Si el sostinc 1 dia, el meu braç es paralitzarà.
El got no canvia, però com més temps el subjecti, més pesat i més difícil de suportar es torna.
Després va continuar dient:
- Les preocupacions són com el got d’aigua. Si penses en elles una estona, no passa res. Si penses en elles una mica més comencen a fer mal i si penses en elles tot el dia, acabes sentint-te paralitzat i incapaç de fer res.
Recorda’t de deixar anar el got!

De vegades les preocupacions s’enquisten en els nostres pensaments i no ens deixen centrar-nos en les solucions, en el que sí podem fer.
Preocupar-se pot ser útil, i pot ser el detonant quan es necessita prendre acció i resoldre un problema. Però preocupar-nos en excés pel que pogués passar és un problema. Aquesta preocupació genera dubtes i temors que ens paralitzen, acaben amb la nostra energia emocional, ens treu forces per actuar, augmenten els nostres nivells d’ansietat i, en general, interfereixen amb la nostra vida diària.
Representen un fre per a mobilitzar-nos cap a les solucions.
Així doncs, la preocupació i la resolució de problemes són dues coses molt diferents, ja que preocupar-se no suposa solucionar res.
Una de les principals claus per eliminar les preocupacions de les nostres vides és viure en el present. Si vivim el dia a dia, les preocupacions es mantindran allunyades de nosaltres.
Deixem-nos de preocupar-nos pel que no tenim i aprenguem a valorar el que sí tenim.
Sabrem deixar anar el got a temps?

Res és per sempre... i les empreses tampoc

Ikkyû, el mestre del Zen, des de petit va ser molt avisat. El seu mestre posseïa una preciosa tassa de te, de rara antiguitat.
A Ikkyû se li va trencar accidentalment aquesta tassa, i es va quedar molt perplex. Sentint els passos del mestre que s’acostava, va ocultar després de si els trossos del vas. Quan va aparèixer el mestre, Ikkyû li va preguntar:

Llegeix més...