PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

... Veurem ...

“El meu amic té una granja. Com li encanta fer les coses a l’antiga, no posseeix cap equip mecànic i utilitza un cavall per llaurar el seu camp. Un dia, mentre estava llaurant, el cavall es va desplomar, mort. Al poble tots van compadir al meu amic.
-Oh, que terrible que li hagi passat això! -li van dir.
Ell es va limitar a contestar:
-Veurem.
Estava tranquil i en pau, i admiràvem tant la seva actitud que ens vam posar d’acord i li vam regalar un cavall. Llavors la reacció general va ser exclamar:
-Quin home de sort!
I ell va dir:
-Veurem.
Uns dies després el cavall, que encara desconeixia la granja, va saltar una tanca i va escapar, i tots van exclamar:
Oh, pobre home!
-Veurem -va dir ell de nou.
I el mateix va repetir una setmana després, quan el cavall va tornar seguit per una dotzena de poltres sense domar.
Al dia següent, el seu fill va sortir a passejar a cavall, va caure i es va trencar la cama.
-Pobre noi! -es va compadir tot el poble.
I el meu amic va dir:
-Veurem.
Pocs dies després va arribar al poble l’exèrcit, per reclutar tots els joves en edat de prestar el servei militar, però al seu fill el van deixar perquè tenia la cama trencada.

-És un noi amb sort! -van comentar els veïns.
I el meu amic va dir:
-Veurem.”

És un fragment de l’obra “Amor, pau i autocuració” de l’escriptor americà Bernie S. Siegel.

Davant de qualsevol projecte de llarg recorregut, cal tenir aplom i aprendre a fer si cal un pas enrere per fer dos endavant. No cal córrer. La precipitació sol ser un mal company. Cal ser pacient, observador, i analític. Saber escoltar, i pensar abans de parlar. Les reaccions impulsives, solen ser precipitades.

Qualsevol procés com la vida mateixa, està marcat per alts i baixos, cal saber prendre distància i dir “veurem”.
Res en si mateix és bo o dolent, just o injust, i qualsevol cosa pot ajudar-nos a entrar novament en harmonia amb el projecte.

La paciència l’exercita la persona que creu en si mateixa i en el que fa, que mai perd de vista les seves metes i té les forces per superar les situacions adverses que es converteixen en obstacles per a l’assoliment de les aspiracions, i que poden afeblir les fortaleses emocionals dels emprenedors, que són aquells que tenen somnis i treballen per fer-ho realitat.

Canviar jo perquè canviï el món

Hi havia una vegada... algú que va dir sobre si mateix:
“De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu:” Senyor, dóna’m forces per canviar el món”.
“A mesura que vaig fent-me adult i vaig adonar-me que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:” Senyor, dóna’m la gràcia de transformar a quants entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet”.
“Ara, que sóc un vell i tinc els dies comptats, he començat a comprendre l’estúpid que jo he estat. La meva única oració és la següent: Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a mi mateix. Si jo hagués pregat d’aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida”.

Llegeix més...

Preocupacions

Hi havia una vegada... En una sessió grupal, la psicòloga en un moment donat va aixecar un got d’aigua.
Quan tots esperaven sentir la pregunta: “Està el got mig ple o mig buit?”, ella en lloc d’això va preguntar:
- Quant pesa aquest got?
Les respostes dels components del grup van variar entre 200 i 250 grams.
Però la psicòloga va respondre:

Llegeix més...

Res és per sempre... i les empreses tampoc

Ikkyû, el mestre del Zen, des de petit va ser molt avisat. El seu mestre posseïa una preciosa tassa de te, de rara antiguitat.
A Ikkyû se li va trencar accidentalment aquesta tassa, i es va quedar molt perplex. Sentint els passos del mestre que s’acostava, va ocultar després de si els trossos del vas. Quan va aparèixer el mestre, Ikkyû li va preguntar:

Llegeix més...