Estem davant d’un moment històric quant a la relació entre la tecnologia, la privadesa, la gestió de la informació i els drets dels usuaris. Recentment, ha entrat en vigor l’esperada Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea. Ho farà per fases, començant per allò de més impacte en les persones, és a dir: per les grans tecnològiques. Aquesta gran regulació europea regeix ja sobre les ‘Big Tech’, segons la UE aquelles amb més de 45 milions d’usuaris actius al mes a Europa. Imagineu els seus noms, és clar: Amazon, Google, Meta, Tik Tok, LinkedIn, Zalando, Twitter… bé, X ara.
Al febrer afectarà, en gran part del seu contingut, també les empreses que no arriben a aquestes quantitats tan massives de clients. La decisió té la seva lògica, començant a regular per les grans tecnològiques es pretén donar cobertura als que tenen més impacte sobre una gran part dels ciutadans europeus. Són 19 grans plataformes que hauran d’assumir les condicions més estrictes de la nova llei. Lògicament, les multes que s’hi preveuen estan a l’altura dels seus milers de milions de volum de negoci.
Així, doncs, l’essència de la Llei de Serveis Digitals és que se centra en la protecció de l’usuari individual i en evitar que contingut perjudicial i informació errònia es propaguin per la web. El focus està en lluitar contra la desinformació, establir limitacions en la publicitat, fixar la moderació de continguts il·lícits i, una de les novetats més grans transparència en els algorismes.
Això últim és clau: la transparència de les plataformes tecnològiques, que estan obligades a explicar clarament com funcionen. Això inclou la moderació de contingut, detalls sobre recomanacions de contingut i estableix restriccions per als algoritmes. És a dir, cal posar llum en com patrons fins ara ocults poden adreçar els usuaris cap a determinats tipus de continguts malintencionats, interessats, falsos o delictius, directament.
Un altre dels temes candents és el de la publicitat personalitzada, les famoses galetes i els perfils creats després de la recollida d’informació després del seguiment dels hàbits de navegació, que queda prohibida per a menors. Això serà difícil de dur a terme, és clar.
Caldrà veure com reaccionen aquestes empreses en les operacions a Europa, que és on estan afectades per la nova llei. Fins a quin punt serà factible aquesta diferenciació de les seves activitats sobre un territori o un altre?. Hauran de presentar les seves autoavaluacions davant de la Comissió Europea, que haurà de marcar un límit pràctic realista. Les sancions no seran menors, en sentirem a parlar.
