90.- Hi ha una lamentable creença: el comú és una olla de grills, ningú no s’entén amb ningú, sempre hi haurà corrupció, no t’emboliquis en política, tu mira per tu, etc. Una comunitat que no arrenca d’una profunda actitud d’amor mutu mai no prosperarà. La guerra total i absoluta és el retorn a la barbàrie. L’amor és l’aire que cal a la comunitat per a respirar. No cal esmentar-lo contínuament, si cal alimentar-lo amb obres i de veritat. No cal endolcir superficialment la comunicació. Pot ser tan dura i espontània com calgui. Però l’amor, que ha de ser latent, implícit, ha de ser sempre retrobable i renaixent com a la darrera reraguarda de la comunitat. Amor, compassió, perdó, indult, amnistia. L’odi destrueix. La indiferència refreda {PRÀCTICA}.
91.- Aquest amor relativitza la importància de cada component de la comunitat: Feu guerra, pledegeu només per veure qui guanya l’altre en servei, en honor de l’altre. Vetllem afinadament la perfecció en cada comunicació. I vetllem globalitzadament que no restin àmbits de la comunitat paradoxalment incomunicats. Però sense forçar res ni ningú. Delicada atenció primera al més tímid, al més feble, al marginat, a l’alternatiu, a l’enemic, a les comunitats components més petites, a la persona individual, a la salut física, a tota la natura {AMOR}.
92.- L’amor és dur. Per amor, respectem el conjunt de la comunitat, els seus membres, els seus pactes i el conjunt de la natura, la seva estructura, elements, lleis, malgrat que això comporti per a nosaltres pèrdua de lucre, beneficis, fama, èxit, llibertat, salut i de vida. Per amor conservem en el dipòsit de la memòria col·lectiva espontània tot allò viscut que ha esdevingut valuós per a la comunitat {ÈTICA}.
93.- L’amor és dolç. En l’hora de la festa i de l’èxtasi col·lectiu, vibrem tots a l’uníson, feliços d’estar junts, participatius en la seva realització. L’experiència embriagadora de la vera festa comunitària, on a més són convocades les persones, les savieses, els records del passat, de l’inconscient, mai no s’oblida en mig de la fragositat de la lluita diària i n’és la inesgotable font d’energia {MÍSTICA}.
