86.- Aquesta estructura anirà esdevenint cada cop més cibernètica. Fundada en un cos legal, en perfeccionament perpetu, basat en una Constitució o Estatut, de mínims, contractat, sense ingerències externes, ben assumit per totes les parts components de la comunitat. Aquesta llei fonamental és sempre oberta i corregible de comú acord {METAFÍSICA}.
87.- El conjunt d’una societat complexa és governat per un organisme executiu tècnic, racional, professionalitzat, sense intencions polítiques, que resten recollides en l’esperit de les lleis que va aprovant el legislatiu. El govern només té, com a màxim, per aquest ordre descendent, un primer ministre, un responsable d’afers exteriors, un de política i administració interior i un responsable de l’economia conjunta (protecció i aplicació de la plusvàlua comunitària) amb dos secretaris, un d’economia exterior (vigilant de l’equilibri econòmic amb l’exterior) i un altre d’economia interior (que vigilarà l’equilibri econòmic interior). En total una escala de sis càrrecs. S’elegeix directament, no per via parlamentària, el càrrec inferior vacant. Hi ha ascensió automàtica cada quatre anys o en el cas que sigui vacant un càrrec superior. Aquest sistema funciona com escola de governants... fins a la presidència. Cap càrrec dura més de quatre anys {SIGNIFICAT}.
88.- El funcionament diari del govern és fa sempre segons llei. El parlament no controla el govern, si no és a través de la seva capacitat legisladora. El govern no pot proposar projectes de llei al parlament. Qualsevol comunitat inferior o especial i qualsevol ciutadà pot denunciar actuacions contra dret del govern als tribunals. Per evitar temptacions coactives i torturadores, els detinguts per la força pública, en aquest cas, justicial, seran portats directament a jutjat {LÒGICA}.
89.- A part de la possibilitat, en tot moment, d’actuació judicial contra el govern, tots els càrrecs de l’Estat -president, legisladors i governants- en acabar llur mandat són posats a disposició de la justícia, que estudiarà les actuacions i dictarà sentència laudatòria o condemnatòria, segons el cas i ells i els mateixos jutges sempre podran estar sotmesos a la crítica d’una opinió pública lliure {IDEICA}.
