L’Amor no es compra ni es ven. Amor és estimar, fer i rebre favor, benvolença voluntària i lliure, sense coacció ni dependència. Amor i Odi son cara i creu del mateix i l’absència d’amor és la indiferència emocional. L’Amor no és desig, ni voler posseir, ni aparença, ni agitació, ni enamorament per passió psíquica; no és ni present ni passat perquè no coneix el temps.
Amor és la connexió transcendent, directa i indestriable a mig camí entre Déu i Natura. Petites dosis de vi bo (esperit de vi/esperit diví) ajuden a obrir aquesta porta què hi ha entre les vivències del subjecte personal i les estructures de l’objecte real. L’Amor és farcit de contradiccions i la justícia és un intent d’unir sense amor (unitat sense contradiccions), com assenyala el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.
Transcendència amorosa. L’Amor ens posseeix a nosaltres si no li tallem la comunicació. Per via mística/esperit (Metapsíquica) o per via filosòfica/natura (Metafísica) cal arribar a ser posseït per aquest estat d’èxtasi: ésser fora de si però per la via interior dins d’un mateix. L’ésser de totes les coses i l’ànima de totes les coses són la mateixa realitat. Deixem-nos posseir pel remolí bàsic unificador de tota la realitat i n’eixirem harmonitzats amb ella. No ho és tot. És la unió de tot. En l’Amor s’accentuen els valors dels vincles d’unió més que no pas les realitats que cal unir: l’amic i l’amat.
La Pràctica amorosa és naturalitat i força interior autèntica i ingènua que neix espontània i gratuïta dins nostre. És ajuda i compassió que estima amb obres i de veritat i no només amb desig. És realitat pura no mentalitzada en la seva inescrutable foscor i esquivesa. Si obrim els ulls i mirem sense gens de ment, ho veurem tot (llum), però no captarem res (tenebra) talment com si fóssim cecs. Passem de la pràctica a l’Amor quan ens unim amb el més profund dels éssers i de les coses, mitjançant la renúncia al voler discrepant, crític o analític. Més enllà de les teories i sistemes, de les aparences i de la mundologia, més enllà de les perícies i habilitats, sempre pertorbades per voluntats egoistes, apareix l’horitzó insospitat: el regne de l’Amor.
