PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Observem l’Objecte

L’Objecte és allò que observem, tenim al davant i que coneixem pels sentits o per l’enteniment. Tenim, obtenim, fem, desitgem objectes, o els prenem a la fi d’una acció o ens costen un esforç. Els objectes tenen estructura estable, permanent, funcional, útil i valuosa. Dels molts objectes que ens vénen a les mans, conservem aquells que ens funcionen, ens són necessaris o ens agraden.

Segons el Model Global de la realitat de Lluís Maria Xirinacs, l’Objecte no és la realitat, n’és part i objectivitat no equival a veritat. Quan objectivem o diem que parlem objectivament, ens considerem objectius o definim i perseguim objectius, anunciem que ens allunyem de la subjectivitat, consciència, sentiments i reflexions pròpies de qui observa a fi de cosificar, és a dir, fer que allò tingui caràcter d’objecte. En canvi objectem o considerem objectable quan ens oposem, combatem o rebutgem alguna cosa. O dit d’altra manera, quan fem, responem o refutem una objecció.

Són Objectes: Estructura. Complexitat. Complexió. Xarxa. Trama. Textura. Text. Espai físic i social. On. Situació. Posició. Ubicació. Lloc. Identitat. Camp. Constant. Alienació. Institució. Constitució. Patrimoni. Cos. Cosa. Element. Exterior. Memòria. Cultura establerta. Estabilitat. Equilibri. Sistema establert. Documents. Monuments. Relació estable. Contracte. Pacte. Signe d’identitat. Referència. Quelcom. Això. Part. Partícula. Particular. Límit. Frontera. Obstacle. Barrera. Oposició. Privacitat. Privació. Empresonament. Captivitat. Objectivitat.

I finalment, després de tantes coses, tornem a la nostra subjectivitat, parem l’orella al nostre dins, i aprenguem a conèixer aquest nostre tot i res indeterminat, inspirador, indefinit, ambigu i consentim-li algun equívoc. Observem-ne les rareses curioses, els senyals indefinits, no formulats, desdibuixats, aproximats, perquè és en aquest no res vibrant i oscil·lant on giravolten les ones, on nien les llavors fecundes i amb potencial fructífer, el desig i el que volem en esborrany o esbós. Res millor que anar aprenent a ser conscients de la nostra plenitud meravellosa, prodigiosa, màgica i renovadora en un ecosistema mental sostenible i reciclable.

Enfortir el Subjecte

Lluis Maria Xirinacs va seguir una formació de doctorat titulada “Les construccions del Subjecte”, per a impugnar-la: deia, ¿On s’és vist de construir el Subjecte? ¿Us imagineu construir una flama o un remolí d’aigua? La mentalitat dominant era estructuralista. Molts filòsofs, procientífics, es perden quan estudien el Subjecte des de la raó, l’estructura, la construcció o el muntatge. El jo raona, estructura, construeix, munta. Però ni és raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable. ¿Per què demanar a la ciència la raó del Subjecte quan ella és una pura creació d’ell? Aquest esforç va enriquir la categoria Subjecte del Globàlium, obra magna i esplèndida de saviesa catalana.

Llegeix més...

Economia psíquica

La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de vida, opera sempre, les 24 hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem l’energia psíquica d’arrel. El sistema psíquic - homologable a ment, psiquisme o aparell psíquic - tracta el conjunt de mecanismes funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.

Llegeix més...

 Ja és a la venda el número 68


                        PENEDÈS DATA                    

 

OPINIÓ
Parlar menys i fer més 
Begoña Cartagena Font
  

Joventut, atur i
precarietat laboral 

Eric Enguita Albet
Hi ha esperança
Daniel Lafuente
Reaccions a l'adversitat
Agustí Romeo Huguet

Es busca DPO 

Jordi Ventura Massó

Observem l'Objecte

Dolors Marín Tuyà

L’impost sobre els terrenys de naturalesa urbana davant la inexistència d’increment de valor

 Montse Esteve Clavé