PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

El cercle de l’odi

Hi havia una vegada... Un important empresari, que estava enfadat i va renyar el director d’un dels seus negocis.

El director va arribar a casa i va cridar a la seva dona, acusant-la que estava gastant massa perquè hi havia un abundant dinar.


La senyora va cridar l’empleada, que després de la reprimenda, va trencar un plat i va donar un cop de peu al gos perquè la va fer ensopegar.

L’animal va sortir corrent i va mossegar una senyora que passava per allà. Quan ella va anar a la farmàcia, per fer-se una cura, va escridassar al farmacèutic perquè li va fer mal l’aplicació de la vacuna. Aquest home va arribar a casa i va escridassar la seva mare, perquè el menjar no era del seu grat.
La senyora, font d’amor i perdó, li va acariciar el cap mentre li retirava el plat i li deia:

“Fill estimat, et prometo que demà faré el teu menjar favorit. Treballes molt, estàs cansat i avui necessites una bona nit de son. Vaig a canviar els llençols del teu llit per altres ben nets i perfumats, perquè puguis descansar bé. Demà et sentiràs millor “


El va besar i va abandonar l’habitació, deixant-lo sol amb els seus pensaments. En aquest moment, es va interrompre el cercle de l’odi, en xocar amb la paciència, l’acceptació, la dolçor, el perdó i l’amor.


Un bon conte del llibre “Sembrando la Esperanza” de Dennis Doren, per fer-nos reflexionar i recordar que quan et trobes dins del cercle... tu decideixes quan vols sortir-ne.


Perquè tu sempre pots decidir acabar una discussió, perquè no importa la mida de l’ofensa, fa més mal continuar la baralla. Som nosaltres qui podem donar el primer pas, acceptant que l’altre pot tenir un mal dia i que la seva actitud no és una cosa personal contra nosaltres.

Respondre amb agressió a una agressió és el més fàcil, immediat però també “poc racional”. L’actitud més intel·ligent i no sempre fàcil és la de contenir-nos i saber “mossegar-nos la llengua”.

Ho treballa bé la coach Viki Morandeira, qui a través del taller de la correcta gestió de la ira, arriba a la conclusió que canviant la nostra actitud, el món canvia al nostre voltant.

Morandeira continua dient que:

“A les nostres relacions personals moltíssimes vegades no som conscients de seguir alimentant el cercle de l’odi... en lloc de personalitzar el seu atac, podrem calmar, actuar amb intel·ligència emocional, amb empatia i així evitar que el cercle de l’odi segueixi creixent i ens tingui a tots dos dins.”


Recorda, dos no discuteixen si un no vol. Pot ser que la persona amb la qual estàs discutint internament tampoc vulgui discutir, però no sap com controlar les seves emocions, no sap com gestionar la seva frustració, la seva ansietat, la seva ràbia... tot i així, tu pots ajudar que la situació no es converteixi en un conflicte si romans en calma, si t’allunyes de les seves expressions d’ira i no les assumeixes com un atac personal cap a tu.

... Veurem ...

“El meu amic té una granja. Com li encanta fer les coses a l’antiga, no posseeix cap equip mecànic i utilitza un cavall per llaurar el seu camp. Un dia, mentre estava llaurant, el cavall es va desplomar, mort. Al poble tots van compadir al meu amic.

Llegeix més...

Canviar jo perquè canviï el món

Hi havia una vegada... algú que va dir sobre si mateix:
“De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu:” Senyor, dóna’m forces per canviar el món”.
“A mesura que vaig fent-me adult i vaig adonar-me que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:” Senyor, dóna’m la gràcia de transformar a quants entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet”.
“Ara, que sóc un vell i tinc els dies comptats, he començat a comprendre l’estúpid que jo he estat. La meva única oració és la següent: Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a mi mateix. Si jo hagués pregat d’aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida”.

Llegeix més...

Preocupacions

Hi havia una vegada... En una sessió grupal, la psicòloga en un moment donat va aixecar un got d’aigua.
Quan tots esperaven sentir la pregunta: “Està el got mig ple o mig buit?”, ella en lloc d’això va preguntar:
- Quant pesa aquest got?
Les respostes dels components del grup van variar entre 200 i 250 grams.
Però la psicòloga va respondre:

Llegeix més...

Res és per sempre... i les empreses tampoc

Ikkyû, el mestre del Zen, des de petit va ser molt avisat. El seu mestre posseïa una preciosa tassa de te, de rara antiguitat.
A Ikkyû se li va trencar accidentalment aquesta tassa, i es va quedar molt perplex. Sentint els passos del mestre que s’acostava, va ocultar després de si els trossos del vas. Quan va aparèixer el mestre, Ikkyû li va preguntar:

Llegeix més...

 Ja és a la venda el número 66


                     PENEDÈS DATA                  

 

OPINIÓ
L'essència de la felicitat
Begoña Cartagena Font
  

Joves afectats
amb malalties d'adults

Eric Enguita Albet
L'èxit empresarial,
una qüestió de comunicació
Daniel Lafuente
El cercle de l'odi
Agustí Romeo Huguet

Hi ha una càmera vigilant-me
a la feina, és legal?

Jordi Ventura Massó

Economia psíquica

Dolors Marín Tuyà