PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Reaccions a l’adversitat

Hi havia una vegada... Una filla es queixava amb el seu pare sobre la vida. No sabia com seguir endavant i, cansada de lluitar, estava a punt de donar-se per vençuda. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre.
El pare, un reconegut xef, la va portar a la cuina. Va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre foc fort. Quan el líquid estava bullint, va posar pastanagues a la primera olla, un parell d’ous a la segona, i alguns grans de cafè a la tercera.
La filla va esperar amb impaciència, preguntant-se què estaria fent el seu pare. Als vint minuts ell va apagar el foc, va posar les pastanagues en un recipient i els ous en un altre, va colar el cafè i el va servir en una gerra. Mirant a la seva filla, li va preguntar:
-Estimada, què veus?
-Pastanagues, ous i cafè -va ser la resposta.
Li va demanar que toqués les pastanagues: estaven toves. Després li va dir que trenqués un ou: estava dur. Finalment, li va demanar que tastés el cafè. Ella va somriure, mentre gaudia el ric aroma de la beguda. Humilment, la jove va preguntar:
-Què vol dir això, pare?
-Aquests tres elements -va explicar ell- s’han enfrontat a la mateixa adversitat: l’aigua bullint, i cada un ha reaccionat en forma diferent. La pastanaga, forta i dura, es va tornar dèbil, fàcil de desfer. L’ou era fràgil; la closca fina protegia el seu interior líquid, que després d’estar a l’aigua bullint es va endurir. Els grans de cafè van transformar a l’aigua, convertint-la en la rica beguda que et reconforta i s’escalfa. Què ets tu? -li va preguntar el cuiner a la seva filla-. Quan els problemes truquen a la porta, ¿ets pastanaga, ou o gra de cafè?

Conegut relat que ens mostra diferents actituds a l’hora d’afrontar qualsevol dificultat.
La pastanaga, que sembla forta però es torna feble quan l’adversitat la toca.
L´ou, el cor mal·leable s’endureix davant les penes.
I el gra de cafè, que canvia l’aigua bullent, l’element que li causa dolor.
El qui és com un gra de cafè, reacciona millor quan les coses es posen pitjor.
De fet, el gra fa canviar l’aigua calenta, precisament la circumstància que li fa mal. Quan l’aigua s’escalfa, el gra allibera la fragància i el sabor. Si ets com el gra de cafè llavors, quan les coses han arribat al seu pitjor moment, tu comences a millorar i canviarà la situació creada al voltant teu.
Quan alguna cosa no surt com esperàvem, cal recompondre i traçar un pla B, o C o D ... Un fracàs és transitori, una nova oportunitat per triar un altre camí que probablement serà molt millor. Confia en tu i recorda: No és el que passa sinó com reaccionem al què ens passa.

Reacció a la provocació

Hi havia una vegada... A prop de Tòquio vivia un gran samurai, ja ancià, que es dedicava a ensenyar el budisme zen als joves.
Malgrat la seva edat, corria la llegenda que era capaç de vèncer qualsevol adversari.

Un dia un guerrer conegut per la seva total falta d’escrúpols va passar per la casa del vell. Era famós per utilitzar la tècnica de la provocació: esperava que l’adversari fes el seu primer moviment, i, gràcies a la seva intel·ligència privilegiada per captar els errors, contraatacava amb velocitat fulminant.

Llegeix més...

El cercle de l’odi

Hi havia una vegada... Un important empresari, que estava enfadat i va renyar el director d’un dels seus negocis.

El director va arribar a casa i va cridar a la seva dona, acusant-la que estava gastant massa perquè hi havia un abundant dinar.


La senyora va cridar l’empleada, que després de la reprimenda, va trencar un plat i va donar un cop de peu al gos perquè la va fer ensopegar.

L’animal va sortir corrent i va mossegar una senyora que passava per allà. Quan ella va anar a la farmàcia, per fer-se una cura, va escridassar al farmacèutic perquè li va fer mal l’aplicació de la vacuna. Aquest home va arribar a casa i va escridassar la seva mare, perquè el menjar no era del seu grat.
La senyora, font d’amor i perdó, li va acariciar el cap mentre li retirava el plat i li deia:

Llegeix més...

... Veurem ...

“El meu amic té una granja. Com li encanta fer les coses a l’antiga, no posseeix cap equip mecànic i utilitza un cavall per llaurar el seu camp. Un dia, mentre estava llaurant, el cavall es va desplomar, mort. Al poble tots van compadir al meu amic.

Llegeix més...

Canviar jo perquè canviï el món

Hi havia una vegada... algú que va dir sobre si mateix:
“De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu:” Senyor, dóna’m forces per canviar el món”.
“A mesura que vaig fent-me adult i vaig adonar-me que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:” Senyor, dóna’m la gràcia de transformar a quants entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet”.
“Ara, que sóc un vell i tinc els dies comptats, he començat a comprendre l’estúpid que jo he estat. La meva única oració és la següent: Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a mi mateix. Si jo hagués pregat d’aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida”.

Llegeix més...

Preocupacions

Hi havia una vegada... En una sessió grupal, la psicòloga en un moment donat va aixecar un got d’aigua.
Quan tots esperaven sentir la pregunta: “Està el got mig ple o mig buit?”, ella en lloc d’això va preguntar:
- Quant pesa aquest got?
Les respostes dels components del grup van variar entre 200 i 250 grams.
Però la psicòloga va respondre:

Llegeix més...

 Ja és a la venda el número 68


                        PENEDÈS DATA                    

 

OPINIÓ
Parlar menys i fer més 
Begoña Cartagena Font
  

Joventut, atur i
precarietat laboral 

Eric Enguita Albet
Hi ha esperança
Daniel Lafuente
Reaccions a l'adversitat
Agustí Romeo Huguet

Es busca DPO 

Jordi Ventura Massó

Observem l'Objecte

Dolors Marín Tuyà

L’impost sobre els terrenys de naturalesa urbana davant la inexistència d’increment de valor

 Montse Esteve Clavé