La recuperació econòmica iniciada l’any 2021 a la província de Barcelona després de la pandèmia es va consolidar al llarg del 2022: bona part dels indicadors van recuperar els nivells previs a la crisi de Covid-19 i fins i tot alguns els van superar, evidenciant una fase expansiva de l’economia.
Així ho indica l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2023, elaborat per la Diputació de Barcelona i que analitza les dades de l’any 2022 per a la província de Barcelona i cadascuna de les seves comarques.
En el cas del Garraf, l’evolució socioeconòmica l’any 2022 resulta positiva, però el marcat dinamisme del teixit empresarial i l’activitat econòmica no es trasllada del tot a la incidència de l’atur. En aquest sentit, a la comarca el nombre de persones aturades cau un -2,9% (per sota del -4,3% província), però concentrat entre les dones (-5,5%) i en el grup d’edat de 45 a 54 anys (-7,9%). Alhora, la taxa d’atur baixa fins al 10,6%, tot i que es manté per sobre de la mitjana provincial (9,3%).
L’ocupació registrada resident al Garraf creix a un ritme similar al de la província, un 2,7% (2,6% a la província). L’augment de llocs de treball és d’un 3,0%, idèntic al provincial, i s’estén tant en el treball assalariat com en l’autònom. De les activitats que més creixen destaca el subsector dels serveis d’allotjament, molt relacionada amb el turisme. La comarca destaca sobre la resta pel creixement del teixit empresarial, que s'incrementa un 1,4% en un any.
Les dades de la província
Al conjunt de la província, el nombre de llocs de treball va registrar un creixement interanual del 3,0% l’any 2022, dada dues dècimes superior al creixement experimentat a Catalunya (2,8%). Aquest increment és inferior al de l’any 2021 (4,0%), però permet arribar a xifres absolutes mai observades en la sèrie disponible: 2.679.685 llocs de treball.
L’atur registrat va continuar a la baixa, amb un -4,3% el 2022, situant la taxa d’atur en el 9,3%. La població amb nacionalitat estrangera va ser la més beneficiada en l’augment de l’ocupació, però no pas en la reducció de l’atur registrat. Per edat, el grup de 45 a 54 anys va ser el que en conjunt va tenir una millor evolució en termes d’ocupació i atur.
Tots els grans sectors d’activitat van registrar el 2022 un increment del nombre de llocs de treball a la província de Barcelona, amb l’única excepció de l’agricultura (-1,6%). El sector més dinàmic va ser la construcció (3,3%) seguit dels serveis (3,0%). Entre els subsectors amb major expansió en nombre de llocs de treball destaca els serveis de tecnologies de la informació, que va guanyar més de 10.000 llocs en un any, en un context d’acceleració de la digitalització. El subsector dels serveis de menjar i begudes (restauració) va continuar recuperant-se del sotrac de les restriccions per la Covid-19, i va guanyar més de 6.000 llocs de treball.
Resultats per comarques
La població ocupada registrada va créixer el 2022 a totes les comarques de la província. El creixement més destacat es va donar al Barcelonès (3,2%), seguit del Bages (2,8%) i el Garraf (2,7%). Les comarques que van presentar un dinamisme més moderat van ser el Berguedà (1,4%) i Osona (1,6%).
A la majoria de les comarques la població ocupada registrada ha estat més dinàmica entre les dones que entre els homes, amb majors increments de l’ocupació femenina. Les excepcions van ser el Berguedà i el Bages.
El nombre de llocs de treball va créixer al conjunt de la província, però no de forma tan extensiva entre totes les comarques. Es van produir increments de llocs de treball superiors al 3% interanual a cinc de les dotze comarques, amb l’Anoia (3,6%), el Baix Llobregat (3,5%) i Osona (3,4%) com a casos més representatius, però es va experimentar un sensible descens a dues comarques: el Berguedà (-0,9%) i el Moianès (-0,2%).
La població aturada registrada (persones inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya) va disminuir a pràcticament totes les comarques de la província de Barcelona, especialment a l’Anoia, amb una reducció del -7,2%. A aquesta comarca la segueixen el Maresme i el Baix Llobregat (amb taxes de variació respectives del -6,7% i -6,0%). A diferència de la resta, Osona va ser l’única comarca que va patir un lleuger augment del nombre de persones aturades registrades (0,3%).
El nombre de beneficiaris de prestacions va créixer a totes les comarques sense excepció: al conjunt de la província va augmentar el 3,0%.
Es manté la reactivació econòmica: avançament de dades de l’any 2023
A la província de Barcelona, l’ocupació estimada creix el 3,9% interanual en el segon trimestre del 2023, accelerant el ritme de creixement respecte al primer trimestre de l’any (2,0%). El nombre de llocs de treball a la província presenta un creixement continuat en aquest període (2,9%: 75.475), impulsats sobretot pel treball assalariat (3,4%), mentre el treball autònom continua estancat (0,1%). La caiguda interanual de l’atur estimat a la província ha estat del -4,0% (-10.400), amb les xifres més baixes des de l’any 2008. La taxa d’atur estimat manté la tendència a la baixa i se situa en el 8,6%.
Per comarques, destaquen les caigudes del nombre d’aturats registrats interanualment al Lluçanès (-15,1%), el Berguedà (-4,8%) i el Baix Llobregat (-4.4%). Al conjunt de la província la caiguda ha estat del -1,2%. Pel que fa a l’ocupació, les comarques del Lluçanès i del Barcelonès són les més dinàmiques (creixements del 12,2% i del 3,1% respectivament).
En relació amb el nombre d’empreses, encara no s’ha arribat a recuperar les xifres anteriors a la pandèmia, però es manté un suau ritme de creixement. Durant el segon trimestre de 2023 el nombre d’empreses a la província ha crescut el 0,3% en relació al mateix període de 2022: el Lluçanès i el Barcelonès és on hi ha crescut més intensament (3,8% i 0,8% respectivament). Pel que fa als llocs de treball, de nou el Lluçanès (9,1%), el Vallès Occidental (5,9%), l’Alt Penedès (4,3%) i Osona (4,0%) mostren els creixements més elevats.
Pel que fa a les exportacions, a la província s’han vist incrementades de forma notable respecte a l’any 2022. Així, la variació anual és del 9,6%, superant els 20.000 milions d’euros en el segon trimestre de l’any (20.886,45 milions d’euros en total), mantenint la línia ascendent de les exportacions des de la caiguda a causa de la Covid-19 del 2020.
